Paradoxa de Bertrand

La paradoxa de Bertrand, proposada per Joseph Bertrand al 1889 és una paradoxa que, en funció del raonament, ens porten a resultats diferents (tots correctes). El que porta a la paradoxa és la definició de "corda aleatòria", que no està ben definida al propi enunciat. L'enunciat original es pot resumir com una barra extremadament fina de longitud L es deixa caure aleatòriament en una superfície plana de manera que toqui una anella circular extremadament prima de radi R sobre el pla tallant-la en dos punts (on 2L<R, de manera que la barra no pugui cabre totalment dins el cercle), donant com a resultat una corda. Quina és la probabilitat que la longitud d’aquesta corda sigui més llarga que el costat del triangle equilàter inscrit a la circumferència?

Diferents experiments

Diferents configuracions, que ens porten a resultats diferents. En el model 1/4, una corda queda definida pel seu punt mig. Si aquest punt queda dins el cercle inscrit al triangle (de radi meitat respecte la circumferència original), llavors la longitud de la corda serà superior al costat del triangle. Si el radi és la meitat, l'àrea serà un quart respecte l'original i per tant la probabilitat de que la corda sigui major que el costat del triangle és 1/4 En el model 1/2, per cadascuna de les cordes aleatòries, considera el triangle equilàter inscrit el costat del qual és paral·lel a la corda. El bisector perpendicular que passa pel punt mig de la corda és també bisector perpendicular del costat del triangle. Aquest bisector passa pel centre de la circumferència i dóna lloc a una circumferència de radi meitats. La llargada de la corda és més llarga que la llargada del costat si el punt d'intersecció entre la corda i el nou radi és més proper al centre que no pas a la circumferència original. La probabilitat que un punt en el radi estigui en la seva meitat interior és 1/2. Per tant, en aquest model, la probabilitat que la llargada de la corda sigui més llarga que la llargada del costat és 1/2. En el model 1/3, una corda queda definida pel seu punt inicial i final. Per simetria, podem posar l'inicial a un vèrtex del triangle. Llavors la corda serà més llarga que el costat del triangle si l'angle de la corda és entre 120º i 240º, de manera que el punt Q (el final de la corda) que dins l'arc definit pels altres dos vèrtexs. Així doncs, com que tenim 120º possibles respecte el 360º totals, la probabilitat de que la corda sigui més llarga que el costat del triangle és 1/3