GeoGebra

MATEMÀTIQUES LÚDIQUES

Jump to: navigation, search

Aquesta secció, pertanyent a la Wiki catalana de GeoGebra, tot just fa les seves primeres passes. Us convidem a ampliar-la amb construccions que reprodueixin curiositats, problemes d'enginy, recreacions o jocs en general, i que d'alguna forma continguin elements matemàtics. Si encara no heu fet la vostra primera contribució, us pot resultar útil consultar aquesta ajuda abans de començar.

On acaba el joc i on comença la matemàtica seriosa? [...] Per a molts, la matemàtica mortalment avorrida, no té res a veure amb el joc. En canvi, per a la majoria dels matemàtics mai no deixa de ser un joc; encara que, a més, pugui ésser moltes altres coses.
Miguel de Guzmán




Problemes de lògica

Htm.gif Quants follets hi ha? 14 o 15?
Htm.gif Quants quadrats hi ha en un tauler d'escacs?

Jocs

Pentòminos
Així com els dòminos són peces formades per dos quadrats (sols n'hi ha una varietat, òbvia), els pentòminos són les peces formades per cinc quadrats units. Les unions han de donar-se en arestes; no n'hi ha prou amb compartir un vèrtex.
Htm.gif Quants pentòminos existeixen? N'hi ha 12
Htm.gif Joc virtual de pentòminos
Kiriki
El kiriki és un joc de daus a cavall entre l'atzar i la psicologia, la destresa i l'engany. És ben simple d'entendre, solament hi intervenen un parell de daus (a vegades tres, en algunes versions), i resulta d'allò més emocionant quan s'hi juga amb gent que en sap. A més, pot ser una bona eina per a parlar de probabilitat...
Htm.gif Joc de kiriki virtual. Versió millorada
Htm.gif Simulador de llançaments de kiriki. Versió millorada. Indicacions d'ús
Existeix aquest guió didàctic mínim que aboca algunes idees per a traslladar el kiriki i els simuladors a l'aula. I encara més! Si ho desitgeu, podeu ficar cullerada en la gran simulació de kiriki, així entre tots descobrirem si les freqüències relatives tenen alguna cosa a veure amb les probabilitats teòriques!

Trencaclosques

Sobre la creu grega
Henry E. Dudeney va ser un prolífic creador d'endevinalles i d'enigmes del segle XIX i principis del XX. Per exemple, invenció seva és l'enginyós criptograma SEND+MORE=MONEY, on cada lletra correspon a una xifra entre 0 i 9, i que té solució única. Entre els seus interessos s'hi comptaven la geometria i la percepció espacial. Una mostra magnífica de la seva recerca en aquest camp són les preguntes que va proposar sobre la creu grega.
Com transformar una creu grega en un quadrat?
Htm.gif Solució, retallant la creu en cinc parts.
Htm.gif Solució, retallant la creu en quatre parts, i amb solament dos talls rectes.
Com obtenir dues creus gregues iguals partint d'una sola creu?
Htm.gif Solució.
Quadratures
Entre els problemes clàssics de l'antiguitat hi ha el de la quadratura del cercle, que va revelar-se impossible a causa de la transcendència del nombre π. En canvi sí que poden quadrar-se figures poligonals de qualsevol mena pel fet de ser reductibles a unions de triangles, els quals admeten quadratura indefectiblement.
Les quadratures són espectaculars quan, més enllà de demostrar-se teòricament, poden materialitzar-se en trencaclosques de tipus tangram. En aquests casos aclareix l'equivalència una partició hàbil de determinada figura, que reordenada esdevé el quadrat de mateixa àrea. Vet ací alguns exemples d'aquestes delicades particions:
Triangle equilàter
Htm.gif Solució de Dudeney (G. Theobald suggereix que la dissecció podria haver estat obra de C. W. McElroy)
Pentàgon regular
Htm.gif Solució extreta de l'exposició itinerant del MMACA
Hexàgon regular
Htm.gif Solució extreta de l'exposició itinerant del MMACA
Heptàgon regular
Htm.gif Solució extreta de la web Geometric Discussions a cura de G. Theobald.
Octàgon regular
Htm.gif Solució extreta de l'exposició itinerant del MMACA
Dodecàgon regular
Htm.gif Solució 1 extreta de l'exposició itinerant del MMACA
Htm.gif Solució 2 extreta d'una secció de la web de Manuel Sada
Poden veure-se'n moltes més, la majoria del tot insòlites i incloent descripcions detallades dels procediments d'obtenció, a la pàgina Geometric Discussions, elaborada i actualitzada per Gavin Theobald. A grans trets, la tècnica general consisteix en creuar dues o més bandes formades per peces de les figures a transformar.